Esta és la meua primera entrada en el bloc, sóc conscient que hauria d'haver començat abans però sincerament, encara no estic acostumada a esta metodologia tan aplicada a les noves tecnologies, per la qual cosa espere que sovint que vaja agafant pràctica, la cosa vaja canviant.
Al final, estic segura de què m'agradarà, perquè sempre m'ocorre el mateix.
La meua primera entrada en el bloc tractarà sobre la pel·lícula d'Antonia's line.
El primer de tot dir que jo, per raons de temps i mala combinació d'horaris, no puc assistir a cap de les pel·lícules oferides en l'EspaiCinema, per la qual cosa estic fent és trobar-les per mi mateix i veure-les en casa, que és el cas d'esta pel·lícula.
Per a mi, “Antonia's line”, reflexa la part contrària al que denominem masclisme, és a dir, reflexa el feminisme, ja que està basada en la història de quatre dones totalment autònomes i independents, però no és açò amb el que em vull referir al feminisme, sinó que opine que em pareix una pel·lícula feminista perquè l'autora (Marleen Gorris) ha volgut que fóra així al destacar el paper dels hòmens en un segon plà, com si la història no fóra amb ells i només tingueren un paper intermediari.
I així ha sigut, ja que la pel·lícula compta la història de quatre generacions femenines, en les que van ocorrent esdeveniments i van entrant hòmens en les seues vides que es queden arrere, en un segon pla.
L'autora ha volgut reflectir inclús la independència de la dona en el camp, ofici relacionat amb els hòmens des de tots els temps.
Al meu parer, “Antonia's line” és una pel·lícula un poc lenta en el transcurs de les històries, però digna de veure.
M'ha sorprés que m'agradara, ja que estic tan acostumada al cine comercial que a vegades, abans de veure certs tipus de pel·lícules, ja em tanque en banda, encara que no ha sigut el cas i m'alegre.
El que més m'ha agradat de la pel·lícula, no ha sigut una seqüència d'escenes en si, sinó que per a mi, la pel·lícula és bona perquè tracta temes tan polèmics com el feminisme, l'autonomia de la dona davant de l'home, amb total naturalitat, i això m'agrada.
Així, vuic reflectir en esta entrada que envege el poder que tenen certs treballs per a alçar la veu i parlar de temes tabú i problemàtics, en este cas, el cine té un gran poder per a això, per la qual cosa admire la labor que ha dut a terme l'autora per a aconseguir una pel·lícula d'estes expectatives sense revolucionar a les masses, sobretot a les més masclistes i puritanes.
Al final, estic segura de què m'agradarà, perquè sempre m'ocorre el mateix.
La meua primera entrada en el bloc tractarà sobre la pel·lícula d'Antonia's line.
El primer de tot dir que jo, per raons de temps i mala combinació d'horaris, no puc assistir a cap de les pel·lícules oferides en l'EspaiCinema, per la qual cosa estic fent és trobar-les per mi mateix i veure-les en casa, que és el cas d'esta pel·lícula.
Per a mi, “Antonia's line”, reflexa la part contrària al que denominem masclisme, és a dir, reflexa el feminisme, ja que està basada en la història de quatre dones totalment autònomes i independents, però no és açò amb el que em vull referir al feminisme, sinó que opine que em pareix una pel·lícula feminista perquè l'autora (Marleen Gorris) ha volgut que fóra així al destacar el paper dels hòmens en un segon plà, com si la història no fóra amb ells i només tingueren un paper intermediari.
I així ha sigut, ja que la pel·lícula compta la història de quatre generacions femenines, en les que van ocorrent esdeveniments i van entrant hòmens en les seues vides que es queden arrere, en un segon pla.
L'autora ha volgut reflectir inclús la independència de la dona en el camp, ofici relacionat amb els hòmens des de tots els temps.
Al meu parer, “Antonia's line” és una pel·lícula un poc lenta en el transcurs de les històries, però digna de veure.
M'ha sorprés que m'agradara, ja que estic tan acostumada al cine comercial que a vegades, abans de veure certs tipus de pel·lícules, ja em tanque en banda, encara que no ha sigut el cas i m'alegre.
El que més m'ha agradat de la pel·lícula, no ha sigut una seqüència d'escenes en si, sinó que per a mi, la pel·lícula és bona perquè tracta temes tan polèmics com el feminisme, l'autonomia de la dona davant de l'home, amb total naturalitat, i això m'agrada.
Així, vuic reflectir en esta entrada que envege el poder que tenen certs treballs per a alçar la veu i parlar de temes tabú i problemàtics, en este cas, el cine té un gran poder per a això, per la qual cosa admire la labor que ha dut a terme l'autora per a aconseguir una pel·lícula d'estes expectatives sense revolucionar a les masses, sobretot a les més masclistes i puritanes.
