Comentaré un altre dels documents penjats en l'aula sobre narrativa curta, també de l'autor Pere Calders, esta vegada Invasió subtil.
Volia comentar-ho perquè em recorde que un dia ho vam llegir a classe i em va agradar.

Tracta sobre els prejudicis que tenim els espanyols, ja que la història tracta d'un senyor català que es troba assentat en una taula d'un hostal de Tossa, en la que havent-li demanat permís abans, s'assenta un home amb aire oriental al seu costat.

L'home català començà a adonar-se que este japonés no tenia cap tret oriental, ni físics ni psicològics, ja que els seus ulls no eren esgarrats, ni la seua pell era groguenca ni tenia accent propi del seu país, si no que tot al contrari, parlava el català com qualsevol altre de bé.

Quan va començar a demanar per a menjar, el català va esperar que deleitara menjars exòtics, però prompte es va donar compte que el que realment volia no era eixe tipus de menjars, si no les pròpies del nostre país, ¡fins portava l'escut del Barça en la solapa!

El català, que no cabia de sorpresa per l'expecta, arribà a creure que es tractava d'un espia, i angoixat per la seua incertesa, arribada la nit, no va poder apegar ull, siguent que en cap moment el supòsit japonés li havia dit que ho era.

He decidit comentar esta narrativa perquè com ja he dit al començament, em va paréixer molt graciosa per la situació en què es fica el català amb la hipòtesi del supòsit japonés i els seus costums tan espanyols.

És una d'eixes històries que et fan reflexionar sobre els prejudicis que ens fem anticipadament.