En aquesta entrada de bloc vaig a escriure un article de periòdic que una persona molt acostada a mi em va passar fa ja uns anys. Es tracta d'un escrit molt especial per a mi que volia compartir amb vosaltres, ja que és realment preciós i crec que vos agradarà fins al punt de sentir-vos tan identificats com jo amb l'autor.
També he de dir, que l’article està escrit en castellà i l’he traduït al català.

Perquè no vos sentiu fora de context, vos diré que l’escrit el va escriure Miguel Ángel Rodríguez Martínez, i ho va fer en l'any 2005 després del 11M, quan va ser atemptada l'estació d'Atotxa de Madrid.

Doncs bé, l'article diu així:

“VAIG APRENDRE…” Vaig aprendre que la millor manera d'apreciar quelcom és no tindre això per un temps, que res de valor s'obté sense esforç, que si la teua vida està lliure de fracassos és per què no t'estàs arriscant prou. Vaig aprendre que projectar et projecta, que l'honestedat és la millor propaganda, que no he de discutir el meu èxit amb persones amb menys èxit que jo. Vaig aprendre que la fama està escrita en el gel, i el sol fon el gel, que sovint m'oblide del que aprenc, per tant, he d'escriure-ho i repassar-ho. Vaig aprendre a no deixar de mirar cap al futur, que he de donar-me ànim i pensar que encara hi ha molts bons llibres per llegir, posades de sol que veure, amics que visitar. Una dona, un dia, un lloc, un moment per a recordar i la benedicció d'un amor verdader. Vaig aprendre… que encara tinc molt que aprendre.

Una abraçada, amb tot el meu afecte a tots els que estem en estes llistes i moltes altres lluitant pels nostres fills. No decaiguem, els nostres fills mereixen que seguim amb el nostre esforç i ens tinguen amb ells. Hui em vaig alliberar del segon atemptat de la meua vida, seguisc viu. El primer va ser el de l'Hipercor. Ni els terroristes aconseguiran que em rendisca en la lluita pels meus fills.

He volgut compartir amb vosaltres estes paraules perquè a mi em resulten totalment esperançadores, des del primer moment en què les vaig llegir vaig voler que tota la gent del meu voltant també disfrutara d'elles, per la qual cosa ara les compartisc amb vosaltres.

A mi m'han ajudat molt en moments durs. En la meua cartera guarde el paper en original, perquè encara que són unes simples paraules, a vegades, ve molt bé recordar-les.
Puc dir-vos que en una temporada de la meua vida molt roïna per a mi, vaig imprimir part de l'escrit i se'l vaig fotocopiar a tota la meua gent acostada perquè sempre ho recordaren, ara, quan vaig a casa d'alguna amiga i ho veig penjat en la seua habitació, em sent realment satisfeta…

La veritat és que és d'admirar la força i la voluntat que li posa este pare per a lluitar per la supervivència dels seus fills, ja que encara que ha sigut ell el que ha patit els atemptats, el seu únic objectiu és el benestar dels seus fills.

Sense més, espere que vos haja agradat.