La tercera entrada en el bloc que realitzaré no tractarà de cap pel·lícula, si no de l'obra de teatre que vaig veure a La Nau.
L'obra va ser representada el 30 d'octubre i s'anomena: Vacants.

Encara no he assistit a l'entrevista amb el professor per a comentar les dos obres de teatre, ja que de moment només he vist aquesta, per la qual cosa comentaré en el meu bloc la meua experiència i la meua opinió sobre la mateixa.

La veritat és que ja ha passat un mes des de que la vaig vore, però em recorde de la sensació que se'm va quedar després d'acabar-la i el transcurs de les històries que formaven l'obra.
Jo no sòl anar al teatre, l'última vegada que ho vaig fer va ser per a veure a la meua neboda de 5 anys actuar en l'escola.

Aquell dia vaig pensar que anava a avorrir-me durant l'acte, però no va ser així.

L'obra em va agradar perquè vaig riure molt, és cert que el gènere invita a això, ja que és comèdia, però a l'entrar no vaig pensar que m'agradaria, i menys que acabaria rient, crec que eixe és un aspecte que va fer que l'obra em deixara una bona sensació, ja que m'ha agrada sorprendre'm a mi mateixa, perquè jo vaig anar amb la idea de passar l'estona com més prompte millor i se'm va fer efímer.

L'obra va estar representada per sis personatges què, per parelles, duien a terme una història diferent que, encara que pareixia que no tenien res a veure, totes les històries ens estaven manant el mateix missatge: la falta de comunicació del dia a dia.

Cada vegada hi ha un món més gran d'estímuls que ens emboliquen i ens fan oblidar les xicotetes coses importants de la vida diària.
Segons el director; Vacants és una prova d'omplir vitalment l'espai i el temps per on transitem els persones, és una obra que ens$ transporta a l'era del buit.

L'obra tracta dels drames humans tractats des de la comèdia, on l'única cosa evident és la falta de comunicació del nostre dia a dia.

Després de veure l'obra, com he anomenat anteriorment, se'm va quedar molt bona sensació, d'una banda, perquè em va agradar molt, i d'una altra, perquè em vaig replantejar la importància dels actors i actrius de teatre, així com la direcció i els ajudants i tot això.

Crec que tots eixos pensaments em van vindre perquè al finalitzar l'obra, em vaig donar compte que pràcticament la sala es va omplir pels familiars dels actors, i al veure com els felicitaven vaig pensar què haguera sigut de la meua vida si en compte de fer Magisteri haguera estudiat Interpretació, no sé... van ser uns pensaments carregats d'un àpex de satisfacció al pensar en ells.