La meua segona entrada en el bloc vaig a fer-la del comentari de la pel·lícula: “Amanèixer”, la qual l'he pogut visionar a través d'una pàgina d'Internet, on esta penjada en el YouTube en nou parts, de deu minuts de duració cada una.

La pel·lícula està en versió original; cine mut, en blanc i negre i amb la música clàssica originària de la mateixa.

Per a ser sincera, este tipus de pel·lícules em sorprenen molt, ja que és d'admirar el treball realitzat pel director: F.W. Murnau.
És una pel·lícula prou antiga, i per tant, amb molts menys recursos de què se servixen els directors actualment.
No obstant, he de dir que, encara que em sorprenga este tipus de cine, no sol cridar-me l'atenció.
El principal motiu són la falta de veus dels personatges, no sé per què però no m'acostume a veure una pel·lícula sense un guió parlat.
Per a mi, la falta de color no és un problema, per al meu gust sempre és millor que hi haja, però si no n'hi ha puc passar, però a triar preferisc les pel·lícules en què els personatges parlen, potser serà perquè estic acostumada al cine comercial d'ara, on ens exposem a un increïble número d'estimulacions visuals i auditives.

Esta no és la classe de pel·lícules que veuria, de fet, no sàvia ni que existia, però és d'entendre que la joventut d'ara no es senta atreta pel cine en blanc i negre i a més mut.

El millor d'esta pel·lícula és que la bona caracterització dels personatges, junt amb la música clàssica triada i els efectes de so, fan que la falta de diàlogue no siga un problema per a seguir la història, cosa que vaig dubtar en un principi després de començar la pel·lícula.